Vet aquí la història de la vida. El primer pas és néixer... un miracle que es produeix al cap de nou mesos de la fecundació. Durant aquests mesos sentiràs la teva mare parla-te, explicar-te històries. Passat aquest temps començaràs a gatejar. Tot serà nou per tu i no sabràs on ets. Al final t'acostumaràs a aquest lloc tan extrany i aprendràs a parlar i a moure't sense l'ajuda dels pares.
Més tard començaràs a relacionar-te amb més persones... faràs amics i descobriràs la meravellosa amistat.
No cal dir que al cap de poc començaràs l'escola, i aixo suposarà un canvi radical. Tenir uns horaris, deures i normes. Però per altra banda faràs més amics, estaràs amb ells i gaudir de les estones de pati.
Al cap de poc començaràs l'institut sense haber-te'n adonat. Coneixeràs un munt de gent nova; canviaràs els teus amics, en faràs de nous.
També descobriràs el que és estar enamorat. Tindràs aquella necessitat d'estar amb algú, de compartir-ho tot amb aquella persona.
Seguiràs endavant amb la teva vida, l'ESO canviarà a batxillerat o bé estaràs treballant.
Fins que arribarà un dia que quant t'aixequis sabràs que t'has fet gran; hauràs madurat.
Aquest dia no totes les bromes et faran gràcia. Deixaràs de creure en contes de fades i en princeps blaus. Sabràs que els castells no deixen de ser parets amb torres.
Aquest dia perdràs la innocència, despertaràs del somni etern... i llavors voldràs tornar a enrere per reviure la teva infància. També recordaràs quan eres un nen i volies créixer, fer coses de "grans". El que no sabies era que quan creixes tens responsabilitats, obligacions i que els problemes no es resolen anant a buscar la professora.
Aquest dia serà únic, però seguirà repetint-se durant molt de temps, fins que un dia descobreixis que segueixes essent aquell nen que corria i saltava pel bosc sense pensar que podia caure i fer-se mal.
Tornaras a sentir el que se sent al jugar, a l’explorar, al ser un nen.
No et diré que la melancolía no estarà present tot aquest temps, mentiria.
Els records són la nostra vida, i és l’única manera de mantenir-te en peu. Si algú et recorda.. sempre viuràs, seràs etern.
Més tard començaràs a relacionar-te amb més persones... faràs amics i descobriràs la meravellosa amistat.
No cal dir que al cap de poc començaràs l'escola, i aixo suposarà un canvi radical. Tenir uns horaris, deures i normes. Però per altra banda faràs més amics, estaràs amb ells i gaudir de les estones de pati.
Al cap de poc començaràs l'institut sense haber-te'n adonat. Coneixeràs un munt de gent nova; canviaràs els teus amics, en faràs de nous.
També descobriràs el que és estar enamorat. Tindràs aquella necessitat d'estar amb algú, de compartir-ho tot amb aquella persona.
Seguiràs endavant amb la teva vida, l'ESO canviarà a batxillerat o bé estaràs treballant.
Fins que arribarà un dia que quant t'aixequis sabràs que t'has fet gran; hauràs madurat.
Aquest dia no totes les bromes et faran gràcia. Deixaràs de creure en contes de fades i en princeps blaus. Sabràs que els castells no deixen de ser parets amb torres.
Aquest dia perdràs la innocència, despertaràs del somni etern... i llavors voldràs tornar a enrere per reviure la teva infància. També recordaràs quan eres un nen i volies créixer, fer coses de "grans". El que no sabies era que quan creixes tens responsabilitats, obligacions i que els problemes no es resolen anant a buscar la professora.
Aquest dia serà únic, però seguirà repetint-se durant molt de temps, fins que un dia descobreixis que segueixes essent aquell nen que corria i saltava pel bosc sense pensar que podia caure i fer-se mal.
Tornaras a sentir el que se sent al jugar, a l’explorar, al ser un nen.
No et diré que la melancolía no estarà present tot aquest temps, mentiria.
Els records són la nostra vida, i és l’única manera de mantenir-te en peu. Si algú et recorda.. sempre viuràs, seràs etern.
Sempre el mateix
