dilluns, 16 de febrer del 2009

EL PETIT NICOLÀS - HUMOR

El petit Nicolàs s'ho passa molt bé a l'escola...
Però la felicitat sempre dura menys del que voldríem, i la tragèdia es percep a l'ambient: s'apropa el dia d'entrega de les notes!
El petit Nicolàs apareix a aquest i d'altres llibres de Sempé i Goscinny; és un dels nens més divertits de totes les històries que he llegit fins ara.
És tant o més trapella que el més trapella de la vostra classe.
I fa riure tant o més que ell!

10 comentaris:

Sofia Martínez ha dit...

Jo ja m'he llegit el primer capitol, i si jo fos la profe ui...



Us ha agradat?¿?¿

Anastàsia ha dit...

A mi sí. I si fos la profe.... em moriria de riure...

Clara ha dit...

Hola a mi aquest llibre m'ha està agradant molt, ja m'he llegit 3 capítols. El que va ser més divertit és el capítol de cow-boys. Els nens van jugar a cowboys, el pare també va volger jugar i el van lligar perquè volia fer de presoner, però els nens es van cansar de jugar i el van deixar allà lligat.
Us ha agradat aquest capítol?¿?¿?¿?

Anastàsia ha dit...

Ei Clara, m'has fet riure amb el teu comentari, peruè no recordava aquesta història.
Ja sou dues llegint el mateix llibre, podeu dedicar-vos a puntura històries, inventar finals...

Anònim ha dit...

Hola, el primer capítol m'ha agradat molt i em fa molta gràcia perquè en Geoffroy va tenir bona idea de anar vestit de extraterrestre per no embrotir-se,
i tambè m'ha fet gràcia el capítol dels caw-boys perquè els nens s'hen van a berenar i desprès a juga amb el tren elèctric i van deixar el pare lligat, jaja.

Marta ha dit...

M´he equivocat i clicat a anònim sense voler però soc la Marta

Anastàsia ha dit...

Veig que ja sou dues que us fa gràcia la mateixa història... pobres pares...

Clara ha dit...

Hola! Ja vaig per la pàgina50, vaig tenir que anar a la biblioteca a que em deixessin més temps el llibre. I vosaltres per on aneu?
En el capitol d'en Rex, en Nicolas va trobar un gosset i el va portar a casa. La mare no el deixava tenir-lo però el pare sí. I de cop i volta un senyor va obrir la porta i va culpar en Nicolas d'emportar-se el gos. Jo opino que el senyor no havia d'haver culpat a en Nicolas perquè ell no ha fet res de dolent, només ha cuidat el gos quan estava perdut.

Anastàsia ha dit...

Ui Clara, quan d temps sense saber de tu.
Poc a poc però segura.
Mira, a mi aquest capítol que comentes em va fer pensar en els prejuïcis, que de vegades la gent al veure un noi o una noia (sobretot si no van molt ben vestits...) ja es pensen que són uns "gamberros" i que faran alguna cosa mal feta.

Marta ha dit...

hola! ja me acabat el llibre, una mica tard però per fi ja me'l he acabat, aquest llibre ha sigut un dels llibres que més me han agradat, l'unic qe no m'agrada e que es repeteix molt, perquè sempre diu: l'Aleceste es una company de la classe qe ja us he dit que esta mol gras i sempre esta menjan.
I tambè sempre explica les mateixes coses dels altres companys. I Clara, jo tambè opino que el senyor (l'amo del gos), no havia de haver renyat a en
Nicolas perquè ell, tan sols el va cuida.