En aquest diari la Carlota investiga i comenta el tema de la violència: Violència de gènere Violència a les aules i la feina Violència i maltractaments infantils...
20 comentaris:
Ciutats sota el mar
ha dit...
Hola! Doncs bé, estic d'acord amb la Carlota quan diu que no necessita cap nòvio per poder viure la vida i que prefereix fer-ho ara de joveneta en comptes d'haver-ho de fer als cinquanta anys quan probablement s'hagi divorciat. També m'he sentit identificada amb el fet d'haver-se passat tot el matí del diumenge llegint i haver sortit a la tarda amb els amics. Que vagi bé!
OK. També crec que no és necessari "un novio", però penso que la vida completament sola, no és massa agradable de viure, no cal tenir ni buscar l'estereotip d'un novio, però sí que crec que s'han d'establir lligams amb les persones (Has llegit el petit príncep, la part de la guineu i la rosa?) Seguim parlant...
M'he llegit ara mateix la part que la mare explica a la Carlota i a en Marc que desde sempre, els homes i les dones han estat educats de manera diferent per qüestions de gènere. És veritat, perquè si ens hi fixem sempre o quasi sempre han estat les dones qui s'han ocupat de les feines de casa i els homes han estat els encarregats de dur els diners per la família, encara que actualment això ja ha canviat una mica. Tot i així, aquest llibre no ''m'enganxa'' i no me'l puc llegir amb gaires ganes... Petons! :)
Bé, és que potser més que un llibre per "enganxar", és un llibre per pensar, per conèixer una part de la vida molt real però que sovint passa amagada perquè la gent té vergonya d'explicar-la: la violència, l'abús de la força sobre la debilitat. De tota manera, si vols, canvia de llibre, agafa'n un altre i aparca aquest per a més endavant. Un petó.
Ei, hola! He avançat una mica el llibre, i potser m'acabarà agradant i tot em sembla! Trobo molt bé que la Carlota faci el treball de recerca sobre la violència de gènere i que s'ocupi d'escriure el seu ''diari blau'' amb les aportacions de les seves amigues. He fet el test que es pot trobar a la pàgina 53 i el meu resultat ha estat molt bo, tal i com l'esperava. Crec que la Mireia no hauria de seguir amb en Cèsar o acabarà malament... Que vagi bé! :)
Mira, això és una cosa en la que sovint he pensat: fins a quin punt hem d'intervenir en les accions de les nostres amigues? Imagina que la història fos real i nostra. Què li diria a la Mireia? Avisaria també als seus pares o mestres?, als seus amics?... no ho tinc massa clar.
Pel que fa a la Mireia, acabo de descobrir que en Cèsar és un maltractador (encara que jo ja ho pensava) que ella se n'hauria d'adonar. Si fos una història real, doncs jo com amiga seva explicaria la situació als seus pares o a algú més gran perquè li fes obrir els ulls o almenys ho intentés.
L'història del noi del blog, en Gregor Samsa, m'està impactant bastant, i si jo fos la Carlota, ara que ja parlen bastant, li proposaria per quedar algun dia per conèixe'ns millor i així en Gregor potser no es sentiria tan sol amb el seu problema d'assetjament.
Veig que ets proactiva i això m'agrada. Hi ha coses que s'han de denunciar, penso jo, encara que també s'ha de respectar la intimitat i la voluntat dels altres. Sempre és important no sentir-se sol, però en determinades circumstàncies, encara més.
Sembla que la Mireia s'ha adonat de que al costat de'n Cèsar no és gaire feliç i s'han enfadat. Estic pendent d'arribar al següent punt del llibre on continui l'història d'aquesta parella per veure què passa. Segueixo insistint dient que si fos la Carlota m'animaria a conèixer en persona a en Gregor Samsa i ajudar-lo una mica més o intentar fer que expliqués el problema que té amb algun adult. M'agrada això de que la Carlota i en Marc tot i tenir pares separats estiguin agust amb les noves parelles que tenen els pares. La relació de la mare amb en Fernando em té encuriosida perquè no se com acabarà... Petons! :)
Ja ho veus, Ciutats sota el Mar, el món de les relacions és una cosa ben complexa. Els amics, els companys, la família, els veïns, els profes... un munt de gent que coneixes, i potser també es coneixen entre ells... Hi ha gent que és diferent segons amb quin grup de gent es relacioni, hi ha gent que no. Has pensat alguna vegada en això?
Puuf.. doncs sí, moltes vegades! I cada cop ho veig més amb els companys de l'institut.. Tinc bastants amics (bé, amics amics només 2 o 3..) però jo tinc les meves idees i manera de veure les coses i no deixo que ningú influeixi sobre elles i intento ser sempre jo mateixa, cosa que molta gent no fa per por al què diran i totes aquestes coses.. Amb la teva pregunta he entès això, és el que volies dir o m'he desviat del tema?
PER FI la Mireia s'ha adonat de debó del que realment és en Cèsar, llàstima que per fer-ho ho hagi hagut de passar tan malament. En Gregor Samsa (Jesús és el seu nom real), també ha tingut un ''final feliç''. Crec que la Carlota i en Narcís començaran a sortir junts aviat, encara que no ho posi al llibre. Ara que ja m'he acabat el llibre, puc dir que al principi no m'agradava però poc a poc m'ha anat captivant i finalment m'ha acabat agradant molt i he après algunes coses que no sabia sobre els diferents tipus de violència que existeixen. Ara què faig? Torno el llibre a la biblioteca i en trio un altre..? Respon-me això siusplau! Que vagi bé! :)
Vaja Ciutats sota el Mar, felicitats. Primera resposta: sí, em referia a la gent que es deixa influenciar massa, però tampoc trobo bé la gent que no es deixa influenciar gens... és un tema per pensar llargament. I bé, si has acabat el llibre i vols agafar-ne un altre, perfecte, a mi m'agrada llegir els teus comentaris. Si vols proposar algun llibre que no estigui a la llista, per mi, també val.
Et sembla bé que em llegeixi ''La vida és rara'' de Xavier Moret? Esque dels llibres de la llista no n'he trobat cap que m'acabi de fer el pes i crec que aquest em pot agradar. Ja em diràs alguna cosa! ;)
Doncs.. pel que posa a darrere (ara m'ho faràs llegir, perquè mai ho faig, em guio per el títol, la portada i com és la primera pàgina, trobo que a darrere t'explica com és el llibre i llavors no li trobo la gràcia.. ;) Posa que en Nico intenta cridar l'atenció de la Sharon, una noia que li té el cor robat i que ell s'adona de que el món dels grans sovint no és gaire fàcil... M'estic llegint també el Petit Príncep, si te l'has llegit, em pots dir què t'ha semblat? Gràcies!
Ep. Ja he fet l'entrada del llibre de Xavier Moret (m'he permès posar el teu comentari) I el Petit Príncep és un llibre que sempre m'acompanya, suposo que l'episodi de la rosa i la guineu et va fer pensar...
Sí, ja ho he vist! Gràcies per fer l'entrada, demà em començaré a llegir el llibre. Doncs sí, l'episodi de la rosa i la guineu m'ha fet pensar, com tots els altres. El vaig agafar a la biblioteca perquè amb la quantitat de llibres que m'he arribat a llegir, encara no m'havia mirat el Petit Príncep! M'ha agradat molt, sobretot quan diu.. ''Els ulls son cecs, cal cercar amb el cor''. Té tota la raó.. :)
Em fa vergonya confessar que encara no he tingut mai a les mans el Petit Príncep... sempre m'ha fet mandra, no sé per què. Estic contenta que Ciutats sota el mar estigui tan implicada en el projecte: bravo!!!! Ets un sol, Ciutats sota el mar! Un petó
Algú qeu s'hagi acabat el llibre em podria fer un resum si us plau esque em vull llegir el llibre pero el problema es que tinc menys d'una setmana per acabarme'l y no tindre temps aleshores el que fare serà fer la ficha que he de fer y donar-li a la profe quan li hagi de donar y ya tornaré el llibre cuan me l'acabi per aixó vull un resum!
20 comentaris:
Hola!
Doncs bé, estic d'acord amb la Carlota quan diu que no necessita cap nòvio per poder viure la vida i que prefereix fer-ho ara de joveneta en comptes d'haver-ho de fer als cinquanta anys quan probablement s'hagi divorciat. També m'he sentit identificada amb el fet d'haver-se passat tot el matí del diumenge llegint i haver sortit a la tarda amb els amics.
Que vagi bé!
OK. També crec que no és necessari "un novio", però penso que la vida completament sola, no és massa agradable de viure, no cal tenir ni buscar l'estereotip d'un novio, però sí que crec que s'han d'establir lligams amb les persones (Has llegit el petit príncep, la part de la guineu i la rosa?)
Seguim parlant...
M'he llegit ara mateix la part que la mare explica a la Carlota i a en Marc que desde sempre, els homes i les dones han estat educats de manera diferent per qüestions de gènere. És veritat, perquè si ens hi fixem sempre o quasi sempre han estat les dones qui s'han ocupat de les feines de casa i els homes han estat els encarregats de dur els diners per la família, encara que actualment això ja ha canviat una mica.
Tot i així, aquest llibre no ''m'enganxa'' i no me'l puc llegir amb gaires ganes...
Petons! :)
Bé, és que potser més que un llibre per "enganxar", és un llibre per pensar, per conèixer una part de la vida molt real però que sovint passa amagada perquè la gent té vergonya d'explicar-la: la violència, l'abús de la força sobre la debilitat.
De tota manera, si vols, canvia de llibre, agafa'n un altre i aparca aquest per a més endavant.
Un petó.
Ei, hola!
He avançat una mica el llibre, i potser m'acabarà agradant i tot em sembla! Trobo molt bé que la Carlota faci el treball de recerca sobre la violència de gènere i que s'ocupi d'escriure el seu ''diari blau'' amb les aportacions de les seves amigues.
He fet el test que es pot trobar a la pàgina 53 i el meu resultat ha estat molt bo, tal i com l'esperava.
Crec que la Mireia no hauria de seguir amb en Cèsar o acabarà malament...
Que vagi bé! :)
Mira, això és una cosa en la que sovint he pensat: fins a quin punt hem d'intervenir en les accions de les nostres amigues? Imagina que la història fos real i nostra. Què li diria a la Mireia? Avisaria també als seus pares o mestres?, als seus amics?... no ho tinc massa clar.
Pel que fa a la Mireia, acabo de descobrir que en Cèsar és un maltractador (encara que jo ja ho pensava) que ella se n'hauria d'adonar. Si fos una història real, doncs jo com amiga seva explicaria la situació als seus pares o a algú més gran perquè li fes obrir els ulls o almenys ho intentés.
L'història del noi del blog, en Gregor Samsa, m'està impactant bastant, i si jo fos la Carlota, ara que ja parlen bastant, li proposaria per quedar algun dia per conèixe'ns millor i així en Gregor potser no es sentiria tan sol amb el seu problema d'assetjament.
Veig que ets proactiva i això m'agrada. Hi ha coses que s'han de denunciar, penso jo, encara que també s'ha de respectar la intimitat i la voluntat dels altres.
Sempre és important no sentir-se sol, però en determinades circumstàncies, encara més.
Sembla que la Mireia s'ha adonat de que al costat de'n Cèsar no és gaire feliç i s'han enfadat. Estic pendent d'arribar al següent punt del llibre on continui l'història d'aquesta parella per veure què passa.
Segueixo insistint dient que si fos la Carlota m'animaria a conèixer en persona a en Gregor Samsa i ajudar-lo una mica més o intentar fer que expliqués el problema que té amb algun adult.
M'agrada això de que la Carlota i en Marc tot i tenir pares separats estiguin agust amb les noves parelles que tenen els pares. La relació de la mare amb en Fernando em té encuriosida perquè no se com acabarà...
Petons! :)
Ja ho veus, Ciutats sota el Mar, el món de les relacions és una cosa ben complexa.
Els amics, els companys, la família, els veïns, els profes... un munt de gent que coneixes, i potser també es coneixen entre ells...
Hi ha gent que és diferent segons amb quin grup de gent es relacioni, hi ha gent que no. Has pensat alguna vegada en això?
Puuf.. doncs sí, moltes vegades!
I cada cop ho veig més amb els companys de l'institut..
Tinc bastants amics (bé, amics amics només 2 o 3..) però jo tinc les meves idees i manera de veure les coses i no deixo que ningú influeixi sobre elles i intento ser sempre jo mateixa, cosa que molta gent no fa per por al què diran i totes aquestes coses..
Amb la teva pregunta he entès això, és el que volies dir o m'he desviat del tema?
PER FI la Mireia s'ha adonat de debó del que realment és en Cèsar, llàstima que per fer-ho ho hagi hagut de passar tan malament.
En Gregor Samsa (Jesús és el seu nom real), també ha tingut un ''final feliç''.
Crec que la Carlota i en Narcís començaran a sortir junts aviat, encara que no ho posi al llibre.
Ara que ja m'he acabat el llibre, puc dir que al principi no m'agradava però poc a poc m'ha anat captivant i finalment m'ha acabat agradant molt i he après algunes coses que no sabia sobre els diferents tipus de violència que existeixen.
Ara què faig? Torno el llibre a la biblioteca i en trio un altre..? Respon-me això siusplau!
Que vagi bé! :)
Vaja Ciutats sota el Mar, felicitats.
Primera resposta: sí, em referia a la gent que es deixa influenciar massa, però tampoc trobo bé la gent que no es deixa influenciar gens... és un tema per pensar llargament.
I bé, si has acabat el llibre i vols agafar-ne un altre, perfecte, a mi m'agrada llegir els teus comentaris.
Si vols proposar algun llibre que no estigui a la llista, per mi, també val.
Et sembla bé que em llegeixi ''La vida és rara'' de Xavier Moret?
Esque dels llibres de la llista no n'he trobat cap que m'acabi de fer el pes i crec que aquest em pot agradar.
Ja em diràs alguna cosa! ;)
Em sembla molt bé. De passada el llegiré jo. Aquest cap de setmana faré l'entrada. Em dones alguna pista per a introduir-lo?
Un petó
Doncs.. pel que posa a darrere (ara m'ho faràs llegir, perquè mai ho faig, em guio per el títol, la portada i com és la primera pàgina, trobo que a darrere t'explica com és el llibre i llavors no li trobo la gràcia.. ;)
Posa que en Nico intenta cridar l'atenció de la Sharon, una noia que li té el cor robat i que ell s'adona de que el món dels grans sovint no és gaire fàcil...
M'estic llegint també el Petit Príncep, si te l'has llegit, em pots dir què t'ha semblat? Gràcies!
Ep. Ja he fet l'entrada del llibre de Xavier Moret (m'he permès posar el teu comentari)
I el Petit Príncep és un llibre que sempre m'acompanya, suposo que l'episodi de la rosa i la guineu et va fer pensar...
Sí, ja ho he vist! Gràcies per fer l'entrada, demà em començaré a llegir el llibre.
Doncs sí, l'episodi de la rosa i la guineu m'ha fet pensar, com tots els altres. El vaig agafar a la biblioteca perquè amb la quantitat de llibres que m'he arribat a llegir, encara no m'havia mirat el Petit Príncep!
M'ha agradat molt, sobretot quan diu.. ''Els ulls son cecs, cal cercar amb el cor''. Té tota la raó.. :)
Em fa vergonya confessar que encara no he tingut mai a les mans el Petit Príncep... sempre m'ha fet mandra, no sé per què.
Estic contenta que Ciutats sota el mar estigui tan implicada en el projecte: bravo!!!!
Ets un sol, Ciutats sota el mar!
Un petó
Algú qeu s'hagi acabat el llibre em podria fer un resum si us plau esque em vull llegir el llibre pero el problema es que tinc menys d'una setmana per acabarme'l y no tindre temps aleshores el que fare serà fer la ficha que he de fer y donar-li a la profe quan li hagi de donar y ya tornaré el llibre cuan me l'acabi per aixó vull un resum!
Moltes gracies de debó!:)
Publica un comentari a l'entrada