Segur que alguna vegada t’has enamorat bojament d’algú que no t’ha fet cas. Segur que alguna vegada has tingut algun problema greu amb la família i has pensat que el teu món se’t feia bocins. I segur que moltes vegades t’has empipat amb el teu germà per un jersei tacat, t’has passat una hora al telèfon xerrant amb els teus amics i has rigut fins que el cor t’ha dit prou. Seguríssim, perquè... així és la vida! Mentre en Ramon es recupera, a poc a poc, del seu gravíssim accident (¿recordes Cul de sac?), la Carlota viu ben preocupada la separació dels seus pares i s’adona que la seva vida ha començat una etapa completament nova.
8 comentaris:
Resum.
La carlota noo esta passan per el millor moment de la seua vida. En Ramón, el noi que li agradava bojament desde fa tant i tant de temps, ara havia tingut un accident en moto i estava al hospital, sense poguer dir ni una paraula. Encara k la Carlota el va a veure cada dia al sortir del institut, ella no esta molt contenta perque ni tan sols reconeix la seua veu (encara que ella creu que mai no s'ha fixat en ella). Els seus pares els acaben de donar la noticia de que la mare sen va de casa a un altre lloc, i per suavitzar una mica la situacio diuen que es 'temporal', pero la Carlota i el seu germá Marc (Que tampoc esta per el seu millor moment, pero fa veure que no li importa gents fuman, amb 13 anys...) saben perfectament que sera per sempre. Tambe esta preocupada, perque es l'única de la seua classe que amb 14 anys, encara no li ha vingut la regla. A casa no pot trucar mai perque el seu pare li envia mirades 'assesines'. Els dies passen i tots han de colaborar a casa
. Cuan han de anar a veure la nova casa de la mare i on passaran els caps de setmana (cosa que en -Marc i la Carlota no li fa molta gracia, ja que pensen que el pare no te gaire organitació)La casa esta bruta, plena de teranyines, i no lis agrada gens. La mare ja s'envá. Els dies amb el pare passen molt lent, anant a sopar moltes vegades fora perque no hi ha res a la nevera, o simplement perque no te ganes de cuinar. No para d'anar a mirar a en Ramón i es feliç perque es va recuperán. Cuan arriba el dia d'anar a visitar a la mare a casa seva, estan molt nerviosos. Cuan arriba la mare lis fa una abraçada ben gran i la casa es totalment diferent. Es gran i espaiosa, amb mobles nous (i alguns de la casa vella), i molt diferent de com se la esperaben ells. En ramón ja pot parlar, pero tot canvia cuan un dia la Carlota va al cine amb tota la classe, i ella es senta al costat d'en Jordi. Els seus braços es tocaben, les seves mans es juntaben... cuan es van encendre els llums no es varen dir res , ni tan sols es varen acomiadar.
. l dia seguent, en Jordi i la Carlota parlen per telefon, encara que la Carlota creu que li truca per una cosa la truca per un altre. Pero com en Jordi sap que se li donen malament les analisis sintáctiques, promet ajudarla. Queden molts dies, i en Ramón esta asi oblidat. La Carlota esta segura que s'ha enamorat den Jordi. El cumpleanys de la Carlota esta a punt d'arribar, i com el jardi de casa de la seva mare es molt gran i espaiós, decideix fer-ho alla. Invita a la seua millor amiga Mireia, i el seu xicot (perque ella volia que l'invites, que de ben segur que sinó no venia), la Berta, i molt mes amics, pero sobretot en Jordi. Va estar ballant molta estona fins que la musica es va parar de cop i volta, i va començar a sonar una balada... en Jordi i i la Carlota van començar a ballar i es van fer un petó. La Carlota no havia fet mai cap, i s'esperava un altre cosa, encara que si era amb en Jordi li agradava. S'acababa el institut i ella no estaba molt contenta que diguem, ja que no veuria a en Jordi i a més ell s'anaba de vacançes amb una amiga seua, I li entregaben les notes... havia aprovat catalá! i tot gracies a en Jordi... Li va donar les gracies per tot... Cuan despres va veure la mare den Ramón, li va dir que en Ramón s'anaba a viure a un altre lloc, i a la Carlota li savia greu encara que el joc de mans que va ferli l'ultim dia al hospital no li va agradar gaire que diguem , perque ara li agradava en Jordi...
L'hivern anava passan i tot no semblava tan dolent, sobretot cuan va rebre una carta den Jordi , que era mes ben dit curta, que contunden. Venia una foto seva amb una bafarada dibuixada que sortia del seu cap que deia 'carlota!'. Y de cop y volta ella es va sentir omlt feliç.
'I aquella nit, ben colgada en el meu llit, vaig considerar que tot i que a vegades encaar sentia que el meu món a bocins, en canvi, trobava que un mon nou i diferent començava a neixer al meu voltant...'
M'ha encantat! espero poderme llegir el diari blau i el lila, i espero que sigui igual d'entretingut que el vermell i aquest! visca la Gemma Lienas!
vaja hores de fer el resum eh! pero he entrat a la pagina i m'ha vingut una rafaga d'inspiracio que no he pogut evitar.. bueno men vaig que son les 2 de la nit!
I ara que he de fer per agafar un altre llibre? perque men vaig de vacances i no se si es bona ideia... mmmm
Bufff guitarralectora, això sí que és un bon resum.
I comparteixo amb tu entendre la visió optimista del llibre: encara que de vegades ens sentim fets una porqueria, sempre hi ha una sortida, noves coses...
Pel que dius a si has d'agafar un nou llibre, tu mateixa. Personalment jo, sempre que me'n vaig de vacances m'emporto un (o dos) llibres, però potser és una mania personal, penso que un llibre mai fa nosa i de vegades acompanya.
Anima't amb un diari de la Carlota, a mi m'agrada llegir els teus comentaris
Estic d'acord amb l'Anastàcia!
Jo també m'enduc un parell de llibres per llegir quan marxo de vacances!
Mai no fan nosa i sempre trobes un moment o altre per llegir!
Molt bé! Guitarra lectora!
Publica un comentari a l'entrada