avui perfí l'he pogut anar a buscar... ja vaig per la 186.. déu ni do! es un comensar i no parar simplement genial us el recomano ara vaig per el tall on en Jack agafa la Domivat (la espasa llegendaria) i la Victoria el Baculo aqest ritme d'aquí dos dies a per el segon
avui perfí l'he pogut anar a buscar... ja vaig per la 186.. déu ni do! es un comensar i no parar simplement genial us el recomano ara vaig per el tall on en Jack agafa la Domivat (la espasa llegendaria) i la Victoria el Baculo aqest ritme d'aquí dos dies a per el segon
Doncs ho sento, però jo encara no l'he pogut començar. El vaig anar a buscar a la Biblioteca, però primer en vull acabar un altre. Suposo que demà ja estaré llesta. Un petó
Me'ls vaig llegir l'any passat i em van encantar! La història d'Idhun és fascinant! I la història de tots ells també! Em van agradar molt tots tres, potser el més pesat és el segon, però val la pena per arribar al tercer i veure com acaba tot! Ànims lector voraç!
aquest llibre es impressionant m'acabo dellegir, fa una estona, el tall de la batalla del castell d'Alemania. Es increible com li dona la volta al final i com en Kirstash rebela els seus "sentiments" la part de la separació d'en Jack i la Victoria és molt maco:
<< El muchacho avanzó hasta la puerta y Victoria se apartó para dejarlo pasar. Sus cuerpos se rozaron y sus miradas se encontraron un breve instante. Los dos vacilaron El tiempo pareció congelarse. "No debería marcharme", pensó él. "Le suplicaré que se quede" dijo ella. Pero Jack cruzó la puerta y se separó de Victoria, y siguió andando pasillo abajo, y ella no lo llamó.>>
Massa temps desconectat del blog.. ente unes coses i unes altres mira. Bé però ja torno a ser aquí. Avui he començat a llegir la segona part; m'encanta el gir que l'autora li dona la historia. Han passat dos anys i els protagonistes ja han crescut. M'agrada la manera que té de "retomar" la historia. Tot comença auna petita ciutat italiana on en Jack es retroba amb l'Aslan, que ja no és el mateix després de la seva transformació en l'estada per el castell d'en Kirshtak També apareix el "rencuentro" de la Victoria i en Jack. Es apassionant i molt intens. Els dos es troben a la porta de l'institut i comencen a parlar.. Em sembla que el millor del llibre es que saps el que pensen en tot moment; es aixo potser el que fa que aquest llibre et pogui enganxar en 10 minuts, qe tens la necesitat de coneixer la historia i els pensaments de cada un dels personatges!
segueixo avançant en la lectura del llibre.. Més que reencarnació la segona part s'huria de dir tornar a començar o retorn.. Tothom torna a retrobar-se després de un llarg temps i tornen a la acció. La part que més m'ha agradat ha estat la honestitat i mentida alhora que produeix la conversació entre la Victoria i en Jack. La manera de la Victoria d'enganyar en Jack i de no expressar els seus sentiments, tot i que ella encara seguiex enamorada. Una altre part és les disculpes d'en Jack; es molt maco:
"No iba dejar pasar la oportunidad esta vez, no. - Espera -dijo cogiéndola del brazo. Victoria se detuvo y se volvió hacía él. Jack la miró a los ojos, respiró hondo y le ddijo algo que llevaba mucho tiempo quierendo decirle: - Lo siento. Siento haberte dejado sola, siento todo lo que te dije. No debería haberlo hecho. Victoria titubeó. La muralla seguí resquebrajándose. - También yo lo siento -dijo por fin-. Sabes... cuando te dije que no volvieras nunca más... no lo decía enserio. Jack sonrío. Su corazón se aligero un poco más. - Lo suponía -le tendío una mano-. ¿Amigos? No era eso lo que en realidad quería decirle. Pero antes de empezar a construir algo nuevo, pensó, habría que reconstruir la amistad que habían roto tiempo atrás."
12 comentaris:
avui perfí l'he pogut anar a buscar...
ja vaig per la 186.. déu ni do!
es un comensar i no parar
simplement genial us el recomano
ara vaig per el tall on en Jack agafa la Domivat (la espasa llegendaria) i la Victoria el Baculo
aqest ritme d'aquí dos dies a per el segon
avui perfí l'he pogut anar a buscar...
ja vaig per la 186.. déu ni do!
es un comensar i no parar
simplement genial us el recomano
ara vaig per el tall on en Jack agafa la Domivat (la espasa llegendaria) i la Victoria el Baculo
aqest ritme d'aquí dos dies a per el segon
sense voler li he donat dues vegades
eliminan un; si vols :D
Doncs ho sento, però jo encara no l'he pogut començar. El vaig anar a buscar a la Biblioteca, però primer en vull acabar un altre. Suposo que demà ja estaré llesta.
Un petó
Me'ls vaig llegir l'any passat i em van encantar!
La història d'Idhun és fascinant! I la història de tots ells també!
Em van agradar molt tots tres, potser el més pesat és el segon, però val la pena per arribar al tercer i veure com acaba tot!
Ànims lector voraç!
aquest llibre es impressionant
m'acabo dellegir, fa una estona, el tall de la batalla del castell d'Alemania. Es increible com li dona la volta al final i com en Kirstash rebela els seus "sentiments"
la part de la separació d'en Jack i la Victoria és molt maco:
<< El muchacho avanzó hasta la puerta y Victoria se apartó para dejarlo pasar. Sus cuerpos se rozaron y sus miradas se encontraron un breve instante. Los dos vacilaron
El tiempo pareció congelarse.
"No debería marcharme", pensó él.
"Le suplicaré que se quede" dijo ella.
Pero Jack cruzó la puerta y se separó de Victoria, y siguió andando pasillo abajo, y ella no lo llamó.>>
Apa Srta. Rotenmeier, quin fart de treballar... i de llegir.
Coneixes la pàgina de Library Thing? Potser t'agradaria...
M'agrada el tros que has copiat Ciutats sota el mar. Gràcies.
ostres; he tingut
tot el dia ocupat
i no he pogut llegir!
ara m'hi ficaré.. mira quines
hores qe són ¬¬"
Realment no són hores, encara que confesso que a mi m'agrada molt llegir de nits al llit.
Jo també vaig avançant amb les memòries.
Massa temps desconectat del blog.. ente unes coses i unes altres mira.
Bé però ja torno a ser aquí.
Avui he començat a llegir la segona part; m'encanta el gir que l'autora li dona la historia.
Han passat dos anys i els protagonistes ja han crescut. M'agrada la manera que té de "retomar" la historia. Tot comença auna petita ciutat italiana on en Jack es retroba amb l'Aslan, que ja no és el mateix després de la seva transformació en l'estada per el castell d'en Kirshtak
També apareix el "rencuentro" de la Victoria i en Jack. Es apassionant i molt intens. Els dos es troben a la porta de l'institut i comencen a parlar..
Em sembla que el millor del llibre es que saps el que pensen en tot moment; es aixo potser el que fa que aquest llibre et pogui enganxar en 10 minuts, qe tens la necesitat de coneixer la historia i els pensaments de cada un dels personatges!
segueixo avançant en la lectura del llibre..
Més que reencarnació la segona part s'huria de dir tornar a començar o retorn..
Tothom torna a retrobar-se després de un llarg temps i tornen a la acció.
La part que més m'ha agradat ha estat la honestitat i mentida alhora que produeix la conversació entre la Victoria i en Jack.
La manera de la Victoria d'enganyar en Jack i de no expressar els seus sentiments, tot i que ella encara seguiex enamorada.
Una altre part és les disculpes d'en Jack; es molt maco:
"No iba dejar pasar la oportunidad esta vez, no.
- Espera -dijo cogiéndola del brazo.
Victoria se detuvo y se volvió hacía él. Jack la miró a los ojos, respiró hondo y le ddijo algo que llevaba mucho tiempo quierendo decirle:
- Lo siento. Siento haberte dejado sola, siento todo lo que te dije. No debería haberlo hecho.
Victoria titubeó. La muralla seguí resquebrajándose.
- También yo lo siento -dijo por fin-. Sabes... cuando te dije que no volvieras nunca más... no lo decía enserio.
Jack sonrío. Su corazón se aligero un poco más.
- Lo suponía -le tendío una mano-. ¿Amigos?
No era eso lo que en realidad quería decirle. Pero antes de empezar a construir algo nuevo, pensó, habría que reconstruir la amistad que habían roto tiempo atrás."
Publica un comentari a l'entrada