En Flanagan és un noi d'uns 16 o 17 anys, que viu amb la seva família i fa de detectiu privat.Tota la història del diari vermell del Flanagan, està escrita gràcies a una persona: la Carlota.
La Carlota és una noia, que coneix el Flanagan perquè aquest li va tornar la seva cartera, la qual li havien robat.
Després d'això van a un bar, i la Carlota li dóna la idea d'escriure en un llibre les seves experiències sexuals i coses sobre el sexe.
A partir d'aquest moment, en Flanagan s'adona que no sap tant del sexe com creu. Tot això porta a què els dos s'enamorin entre ells.
Jo, sincerament, recomano aquesta lectura a les persones que els agradi el tema sexual, d'amor i d'alguna manera o una altra, d' aventures. (Gonzalo IES Masnou)
La pàgina oficial de Flanagan: llibres, personatges, autors...
11 comentaris:
Va ser un començar i no parar.
Ahir tot just vaig començar a llegir el llibre d'en Flanagan i m'hi vaig enganxar ven enganxada.
Aquest llibre m'està agradan perque el diari que esta escrit el podries haver escrit tu mateix amb les teves experiecies. També, té molta raó de que ens pensem que en tenim moltes idees i en realitat no en sabem res.
De moment fins el tros que m'he llegit la relació entre en Flanagan i la Carlota no es prou madura però es van notant xispes sobre el tema.
Espero llegir més i explicar-vos els meus comentaris
Anna_9
A mi també em va sorprendre la sinceritat que en Flanagan tenia amb ell mateix, perquè de vegades, ens expliquem les coses per enganyar-nos, o per donar-nos una visió més agradable de noslatres mateixos, i això no passa en aquest llibre.
Cada vegada que llegeixo més m'agrada.
La veritat es que avans de llegir-me el llibre pensava que seria un diari i prou on en Flanagan aniria explicant el que el passa, PERÒ NO!!
La veritat es que en contes de ser un diari i prou t'explica coses que ni sabies que existien i això el fa interessant perquè acaves aprenent coses noves.
Espero tornat a comentar aviat
SORT =)
Anna_9
D'aquest llibre el que més m'agrada es amb la naturalitat que parla de les coses i que diu que ens costa parlar molt d'aquest tema però que en realitat són coses naturals i casuals.
L'Andreu Martin és realment un bon escriptor que sap escriure amb molt de realisme el que pensen i diuen els nois i noies. I en Flanagan, realment, s'explica molt bé sense tenir un estil literari, fa servir un llenguatge molt normal. Això ajuda a donar-li aquest aire de naturalitat, tot i que tal com tu dius, i també el protagonista, el tema del sexe de vegades es costa de tractar.
Ara m'estaré uns dies sense comentar ja que m'hen vaig de Campus a Mollerussa 8 dies, quan torni ja comentaré tant com pugui.
SORT:)
AnNa_9
Que t'ho passis bé a Mollerusa!
(T'emportes el llibre?)
Una abraçada
No m'emporto el llibre de'n Flangan perquè és de la biblioteca i em fa cosa perdre'l o deixar-me'l. Però el que m'emporto es el de la mort a sis vint-i-cinc.
Anna_9, espero que ho estiguis passant de boig a Mollerussa!
A mi el Flanagan em va encantar. Vaig tenir una època a l'institut que només feia que llegir tots els Flanagans que queien a les meves mans!
Algú em sap dir per què l'Andreu Martin i Jaume Ribera van deixar d'escriure junts els Flanagans? Només pura curiositat.
JA HE ACABAT EL LLIBREE!!!
M'ha encantat i m'ha donat ganes de llegir-me altres llibres d'aquest estil com el diari vermell de la carlota entre altres....
Ara començaré a llegirme el de la mort a 6,25 això vol dir que avandono aquesta part i em passo al del nou llibre.
El llibre d'en Flanagan a més de entretingut m'ha semblat curiós per la manera d'explicar.
El recomano a tothom ja que t'ensenya moltes coses.
SORT:)
AnNa_9
Molt bé, Anna_9.
M'alegro que t'hagi agradat el llibre i t'agraeixo la recomenació.
La mort a 6,25 és completament diferent, més seriós... ja em diràs.
Publica un comentari a l'entrada