'Foc al Cor' tracta sobre un noi de quinze anys, l'Òscar. No li agrada gens estudiar i per això el seu pare el va canviar d'escola. A la nova escola no hi té amics, només en Raül i l'Eugènia (la noia que li agrada). Tot i així vol tornar a l'escola antiga, amb els seus amics de sempre i amb el seu germà Sergi.
Són una família de diners i compten amb la feina de la Maria, la noia que fa la feina de casa.
L'Òscar, però, té dues passions: el tennis i la dança.
Aquesta última no la pot practicar, perquè el seu pare creu que es cosa de noies. Tot i així ell segueix somniant.
Un dia coneix l'Antonio, un noi de raça gitana, que renta els parabrises dels cotxes.
A partir d'aquí es fan amics i viuen aventures.
3 comentaris:
M'agrada com és l'Òscar, que tot i venir de família rica i ''pija'', ell no ho té gens en compte. És més, potser fins i tot li agradaria ser més pobre.
Els seus pares no es prenen gaire bé la seva amistat amb l'Antonio pel fet que és un noi pobre i de carrer.
Tot i així ells segueixen sent amics, però hi ha una cosa que l'Òscar es qüestiona molt sovint i que és: qui és en realitat l'Ismael, el germà de l'Antonio?
El noi li diu que el seu germà és una mala persona i que sempre està en embolics, però l'Òscar encara sent curiositat.
Una nit, mentre els dos amics passejen l'Òscar vol tornar cap a casa, però el seu amic li ho impedeix.
Ell, extranyat, no li fa cas i va cap a casa. Allà, un noi conegut de l'Antonio (suposadament, perquè també és de raça gitana)li posa una navalla al coll i l'obliga a pujar cap a casa.
Fins aquí he arribat.. ara em falta saber què passarà amb l'Antonio i si és en realitat un bon noi o només ha volgut aprofitar-se de l'Òscar.
Bon dia Ciutats sota el mar.
He començat també a llegir el llibre i trobo que els estereotips dels personatges són massa radicals: ric-pobre, català-gitano, noi-noia... una visió una mica estreta de les persones.
En canvi, l'aventura, el que passa... m'agrada i m'intriga prou.
Un petó
Sí, jo també ho he trobat exagerat això dels estereotips. No tot han de ser persones catalanes-amb diners i gitanos (com diu el llibre, o bé de qualsevol altre raça)- pobres.
Ja m'he acabat el llibre, i m'ha agradat bastant. L'últim paràgraf m'ha encantat, per les paraules que utilitza i el que transmet.
Ja em diràs alguna cosa.
Un petó!
Publica un comentari a l'entrada