Quan diuen que el Nil és un riu perillós, tothom pensa en els cocodrils.Però això no és res, comparat amb el senyor Ti: un misteriós personatge que dirigeix la casa sota la sorra, la seu d'una organització secreta instal·lada al Sudan que es dedica a tota mena de negocis bruts.
Entrar-hi és ben fàcil, però per sortir-ne en Pere Vidal i en Henry Balua estan a punt de deixar-hi la pell.
13 comentaris:
Jo si fos el protagonista no l' agafaria pas aquest treball. Perque per molt que et duiguesin la gran quantitat de diners que guanyaria, no saps a quins riscos t' enfrontes.
Hola FaTii-13.
Veig que has avançat bastant amb el llibre.
És un punt curiós aquest que dius, valorar entre el risc i les ganes.
Jo penso que a cada cosa que desitgem hem de saber també què estem disposats a fer i a arriscar per aconseguir-ho. A mi personalment m'agrada el risc, però en Pere de vegades és massa ingenu. Ja comentaràs.
Tens raó en Pere és massa ingenu.
Jo crec que es deixa portar pel risc, els diners i la emoció i no s'adona que se esta fican en un embolic dificil de surtir.
A mi ja em va quedar clar que allo era un treball brut quan vaig veure que li donaven un DNI falç.
Me quedat en el punt en que Pere Vidal (Peter whitel) se li acaba la bona vida al hotel del Caire, suposo que ara be la millor part del llibre :)
Sí FaTii, ara comença l'aventura.
De fet, és un conte, una historieta, si en Pere no fos un ingenu i no s'hagués ficat en aquest embolic no hi hauria història.
Però van sortint temes actuals que podem pensar i decidir la nostra postura o no, són els avantatges de la literatura, si volem pensem, si no, no pensem. Tu com llegeixes?
Quina emoció! Després de que el seu amic negre li salves la vida, ara per fi coneix quins seran els nous "jefes".
a mi m' ha agradat la part en que li diuen que ell ha estat traficant amb papers molt importans sense saberu jejej i ara al pobre Pere el busquen per tot arreu.. ja no hi ha marxa enrrere i es quan més interesant es posa...
Bueno.. men vaig a llegir mes tros que esta interesant :D
Bé, no em contestes explícitament, però pel que dius ja veig que llegeixes fican-te a dins l'aventura. A mi també m'agrada llegir així.
(Una pregunta íntima: t'enamoraries d'en Pere?)
Quins records! La casa sota la sorra! El vaig haver de llegir quan estava a 6è de primària... i la veritat és que no recordo res del llibre, només el treball infernal que ens va fer fer la srta. Puigdelloses... que era una gran professional però ens feia pencar de valent!
FaTii_13, quan ens veiem ja me'n faràs un resumet, eh ;P!
jejejej i tant srta. rotenmeier! :)
i a L' ho que em deia l' Anastasia que si m' enamoraria d' en Pere
Jo crec que la nostra relació no tindria gaire futur, perpue si s' ha de passar la vida en altres paisos per alla de aventurer i ficar-se en embolics d' aquests "xungos"... amb que no conti... xD
Vaja, pobre Pere, i mira que és guapo!
Jo reconec que a mi ja m'agraden una mica eixelabrats i aventurers, però fas bé de tenir criteris clars.
Un petó
Pudé si que n' es de guapo :) i en el fons em fa pena perque per que ara s' arrepenteix de aver-se ficat en aquell pou negre sense sortida... i amb les coses que li fan fer.., jo em vaig quedar a quadros quan li van fer matar a aquell pobre negre indefens sense que ell ho sapigues :S
jolins pobre xaval l' estan destrosant la vida :(
tu ho veus normal que siguin tan sàdics el senyor Ti i companyia?
Bon dia FaTii.
Mira, per desgàcia, penso que l'ambientació és bastant realista, potser que fins i tot pequen d'ingenus, la realitat és més cruel.
El que ja és més fantasia és el desenllaç.
Un petó
Si tens raó de lu del desenllaç... però bueno a mi m' agradat molt que per fi han pogut en surtir-se i tenir un final feliç
despres de llegir-me el llibre m' agrada mes en henry balua jejej:)
Ei FaTii_13, dedueixo que ja has acabat el llibre. Felicitats. Només per a què ho sàpiques, hi ha més llibres amb aquests protagonistes, en Pere Vidal i l'Henri Balua.
Un petó
Publica un comentari a l'entrada