Doncs.. pel que posa a darrere (ara m'ho faràs llegir, perquè mai ho faig, em guio per el títol, la portada i com és la primera pàgina, trobo que a darrere t'explica com és el llibre i llavors no li trobo la gràcia.. ;)Posa que en Nico intenta cridar l'atenció de la Sharon, una noia que li té el cor robat i que ell s'adona de que el món dels grans sovint no és gaire fàcil...
(comentari de Ciutats sota el Mar)
6 comentaris:
Hola!
Doncs.. bé.. ja estic a punt d'acabar aquest llibre!
Quanta feina porto, aviat hauràs d'obrir una altra entrada!
M'ha ''enganxat'' des del primer moment, a diferència del Diari Blau. Suposo que aquest m'ha entrat més perquè explica l'història amb una mica d'humor. Aix en Nico.. està BOIG per la Sharon! Mai havia vist un enamorament tan fort com aquest! Els seus pares es pregunten que per què està tan extrany i han tingut la genial idea de pensar en un psicoleg. No seria més fàcil agafar en Nico i parlar amb ell? En això he estat d'acord amb alló de ''La vida és rara..'' I esque veritablement moltes vegades costa entendre els adults. Suposo que d'aquí un temps, quan jo ho sigui, no pensaré això, pero en fi.. segur que ara estàs pensant que això és cosa de l'edat jajaja ;)
Per altra banda, trobo sospitós que la Sharon no es deixi veure i es presenti la Laura sola a dinar a casa de'n Nico, potser és que li agrada ell. Tot i així, aviat descobriré què passa amb la Sharon i tot plegat!
Si? De veritat? tan estranys som els adults?
De vegades les generalitzacions em fan por.
Segurament és cert que ja quasi mai vivim aquests enamoraments tan forts, ni donem, o almenys manifestem, tantes emocions... però, tenim moltes més coses en comú amb els joves del que sovint es diu, al cap i a la fi, tal com tu també dius, algun dia seràs un adult i els adults algun dia vem ser joves.
El secret està en el temps i en parlar.
Em sembla que el llibre carrega una mica les tintes de la incomunicació precisament per a fer-hi pensar...
Home, no és que sigueu extranys, bé, de vegades sí.. però no tots eh? Per exemple els meus pares no són ''extranys'' i altres adults tampoc ho són.
Ja m'he acabat el llibre, i el final m'ha fet pensar en aquest text de'n Jorge Bucay:
Había una vez un campesino gordo y feo
que se había enamorado (¿cómo no?)
de una princesa hermosa y rubia..
Un día, la princesa -vaya usted a saber por qué-
dio un beso al feo y gordo campesino...
y, mágicamente, éste se transformó
en un esbelto y apuesto príncipe.
(Por lo menos, así lo veía ella...)
(Por lo menos, así se sentía él...)
En Nico, amb la decepció que s'ha endut al veure la Sharon amb l'altre noi, ha passat a veure-li tots els defectes i ha vist totes les virtuts de la Laura i li regala la rosa.. Que rara és la vida! ;)
Ah, me n'oblidava!
Em podries recomanar algun llibre que em pogués agradar?
Gràcies! :)
Bon dia Ciutats sota el Mar.
Suposo que "Mecanoscrit del segon orígen ja l'has llegit", si no, val la pena.
Un llibre que també em va agradar molt va ser "Caperucita en Manhattan" de la Carmen Martín Gayte. Ja en pensaré més...
T'he copiat la frase de Bucay per al mural de la setmana.
Hm, doncs no, no els he llegit.. aquesta tarda passaré per la biblioteca i en buscaré un dels dos! Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada