.
.
Diuen que el que fa més por és la mort.
La mort i el dolor.
També diuen que la por és un sistema que tenim els humans i animals per a preveure els mals que ens puguin passar: si el foc ens fa por no ens hi acostarem i no ens cremarem...
Però també ens espanten les coses imaginàries, també hi ha una por psíquica o mental.
En la narrativa de terror, trobem tot tipus de por, la por realista, d'algú que t'empaita i et vol matar o fer mal. La por imaginària, d'éssers fantàstics, la por induïda...
Per què ens agraden les històries de por?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada